ENGANGATS A L’ORDINADOR?

Estem o no estem enganxats a l’ordinador, aquesta és la qüestió.

Cada vegada més, aquest aparell electrònic està esdevenint un element imprescindible en les nostres vides quotidianes.

No fa pas gaire, degut a un terratrèmol a la Xina, aquesta es va quedar sense banda ampla i per consegüent, sense Internet en tota aquella zona tan àmplia i superpoblada. Gran problema per a totes les grans empreses que mantenen la comunicació amb d’altres d’arreu del món per aquesta via tan comuna i pràctica.

Això em va fer pensar. Què ens passaria a nosaltres si no poguéssim accedir a Internet?

Aquesta assignatura, sense anar més lluny seria impossible de realitzar de manera no presencial. De fet, jo vaig tenir un problema amb la connexió a internet i he estat gairebé dos mesos sense tenir-ne, de finals d’octubre a finals de desembre. Sortosament, ara ja en torno a tenir i, personalment, ha estat un descans. Seguint amb l’exemple de l’assignatura, era molt difícil poder participar als fòrums així com també, accedir al blog, entre d’altres. He agut de fer tots els comentaris en un document word i llavors penjar-ho tot de cop al blog. Si bé és cert que a la universitat disposem d’ordinadors, és el meu cas i el de molta altra gent que no disposa de temps suficient per fer-los servir ja que quan un està a la universitat i més el 3r any, no es pot permetre el luxe de saltar-se assignatures per anar als ordinadors i quan aquestes finalitzen, un ha de marxar corrents per poder dinar d’una esgarrapada a casa i marxar altra vegada cap a la feina. Un problema quan has de fer un seguit d’activitats que requereixen d’aquest servei per a elaborar-les.

Tornant a la Xina, no em puc ni imaginar com es debien sentir, per exemple, empresaris importants que necessiten rebre i enviar informació important per als seus negocis així com també, gent normal i corrent que depenen d’aquest servei per comunicar-se amb familiars, coneguts o amics que estan a l’altra punta del planeta i que potser estan travessant alguna dificultat la qual pot ser resolta llegint o enviant algun document important.

És aquesta necessitat que hem creat al voltant d’Internet la que em fa pensar i reflexionar sobre el tema, tan a nivell personal com a nivell d’educar els alumnes en tot aquest camp.

Val a dir que no és desconegut que hi ha vàries malalties psicològiques relacionades amb aquest tema. Gent que s’han tornat adictes a xatejar o a jugar amb l’ordiandor, gent que no pot passar sense fer-ho. Això sí que constitueix un problema i dels greus!

Des de l’escola s’ha de prevenir als alumnes, com he dit en algun altre intervenció, educar en l’ús i el consum d’aquest producte per tal d’evitar problemes posteriors.

Coneixo a molta gent que necessita mirar-se el correu com a mínim 2 vegades al dia i quan no ho poden fer els falta alguna cosa, no es senten satisfets. Jo ho comparo quan un dia no et pots rentar les dents abans d’anar dormir quan hi estàs acostumat, que et notes estrany, et falta quelcom. I també d’altres casos de gent que per motius de feina estan tot el dia davant de la pantalla, quan arriben a casa, abans de fer qualsevol altra cosa, engeguen l’ordinador i es conecten al messenger, o miren el correu (quan fa com a molt 2 hores que l’han mirat) o es posen a jugar amb l’ordinador per desconectar. I en vistes d’això, jo em pregunto, no n’has tingut prou d’ordinador per avui? Què et dóna que hi estiguis sempre davant? És cert que tots són estils de vida perfectament respectables, només faltaria, però penso que hi ha moltes coses que serien diferents si no existís Internet, per descomptat, coses bones i dolentes, però això ja és un altre tema diferent.

En definitiva, és tot qüestió de trobar l’anomenat balanced point (punt d’equilibri), com en tot en aquesta vida. La dependència no és bona en cap cas així que hem d’intentar evitar, en la mesura del possible, fer-nos dependents d’aquests serveis pràctics, senzills, ràpids, i molts d’altres adjectius positius més que ajuden a aquesta dependència. No és cosa fácil però penso que es pot aconseguir si tenim una bona base, uns fonaments sòlids que ens permetin no caure en aquesta adicció.