ENGANGATS A L’ORDINADOR?

Estem o no estem enganxats a l’ordinador, aquesta és la qüestió.

Cada vegada més, aquest aparell electrònic està esdevenint un element imprescindible en les nostres vides quotidianes.

No fa pas gaire, degut a un terratrèmol a la Xina, aquesta es va quedar sense banda ampla i per consegüent, sense Internet en tota aquella zona tan àmplia i superpoblada. Gran problema per a totes les grans empreses que mantenen la comunicació amb d’altres d’arreu del món per aquesta via tan comuna i pràctica.

Això em va fer pensar. Què ens passaria a nosaltres si no poguéssim accedir a Internet?

Aquesta assignatura, sense anar més lluny seria impossible de realitzar de manera no presencial. De fet, jo vaig tenir un problema amb la connexió a internet i he estat gairebé dos mesos sense tenir-ne, de finals d’octubre a finals de desembre. Sortosament, ara ja en torno a tenir i, personalment, ha estat un descans. Seguint amb l’exemple de l’assignatura, era molt difícil poder participar als fòrums així com també, accedir al blog, entre d’altres. He agut de fer tots els comentaris en un document word i llavors penjar-ho tot de cop al blog. Si bé és cert que a la universitat disposem d’ordinadors, és el meu cas i el de molta altra gent que no disposa de temps suficient per fer-los servir ja que quan un està a la universitat i més el 3r any, no es pot permetre el luxe de saltar-se assignatures per anar als ordinadors i quan aquestes finalitzen, un ha de marxar corrents per poder dinar d’una esgarrapada a casa i marxar altra vegada cap a la feina. Un problema quan has de fer un seguit d’activitats que requereixen d’aquest servei per a elaborar-les.

Tornant a la Xina, no em puc ni imaginar com es debien sentir, per exemple, empresaris importants que necessiten rebre i enviar informació important per als seus negocis així com també, gent normal i corrent que depenen d’aquest servei per comunicar-se amb familiars, coneguts o amics que estan a l’altra punta del planeta i que potser estan travessant alguna dificultat la qual pot ser resolta llegint o enviant algun document important.

És aquesta necessitat que hem creat al voltant d’Internet la que em fa pensar i reflexionar sobre el tema, tan a nivell personal com a nivell d’educar els alumnes en tot aquest camp.

Val a dir que no és desconegut que hi ha vàries malalties psicològiques relacionades amb aquest tema. Gent que s’han tornat adictes a xatejar o a jugar amb l’ordiandor, gent que no pot passar sense fer-ho. Això sí que constitueix un problema i dels greus!

Des de l’escola s’ha de prevenir als alumnes, com he dit en algun altre intervenció, educar en l’ús i el consum d’aquest producte per tal d’evitar problemes posteriors.

Coneixo a molta gent que necessita mirar-se el correu com a mínim 2 vegades al dia i quan no ho poden fer els falta alguna cosa, no es senten satisfets. Jo ho comparo quan un dia no et pots rentar les dents abans d’anar dormir quan hi estàs acostumat, que et notes estrany, et falta quelcom. I també d’altres casos de gent que per motius de feina estan tot el dia davant de la pantalla, quan arriben a casa, abans de fer qualsevol altra cosa, engeguen l’ordinador i es conecten al messenger, o miren el correu (quan fa com a molt 2 hores que l’han mirat) o es posen a jugar amb l’ordinador per desconectar. I en vistes d’això, jo em pregunto, no n’has tingut prou d’ordinador per avui? Què et dóna que hi estiguis sempre davant? És cert que tots són estils de vida perfectament respectables, només faltaria, però penso que hi ha moltes coses que serien diferents si no existís Internet, per descomptat, coses bones i dolentes, però això ja és un altre tema diferent.

En definitiva, és tot qüestió de trobar l’anomenat balanced point (punt d’equilibri), com en tot en aquesta vida. La dependència no és bona en cap cas així que hem d’intentar evitar, en la mesura del possible, fer-nos dependents d’aquests serveis pràctics, senzills, ràpids, i molts d’altres adjectius positius més que ajuden a aquesta dependència. No és cosa fácil però penso que es pot aconseguir si tenim una bona base, uns fonaments sòlids que ens permetin no caure en aquesta adicció.

L’ANGLÈS I LES NOVES TECNOLOGIES

A l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulalia de Barcelona han iniciat un projecte nou basat en realitzar la classe tradicional d’informàtica en anglès ja que consideren que molt del vocabulari relacionat amb aquest camp el trobem en aquest idioma.

De fet, jo no estic cursant les practiques en aquest centre però tinc una companya de classe que sí que hi és i a més, assisteix a una d’aquestes classes amb els alumnes de 3r de primària. Per acabar-ho d’adobar, jo mateixa faig classe a un alumne de 3r de primària d’aquest mateix centre així que amb la informació de la meva companya i la que he pogut extreure i observar jo mateixa amb el meu alumne, intentaré redactar aquesta evidencia que a mi em sembla molt interessant de comentar, ja sigui pel fet de veure com tracten les noves tecnologies en una escola com pel fet que les tractin en anglès (allò que diuen, “defecte professional”, com a futura mestre de llengües estrangeres, m’interessa veure com aquesta llengua és tractada en les diferents àrrees del currículum).

Val a dir que és una técnica que s’està implentant a moltes altres escoles, aquestes impartiesen assignatures en anglès per tal de millorar el nivell dels alumnes en aquesta matèria. Molts centres educatius comencen ja amb l’estudi d’aquesta llengua a edats molt primerenques. La meva experiencia personal m’havia portara veure qualsevol tipus d’assignatura amb anglès però mai havia sentit a dir, de fet tampoc m’ho havia plantejat, que la informática fos tractada en aquest idioma. Per tot això, em va semblar molt interessant parlar-ne i compartir-ho amb la resta.

Aquest projecte abarca tots els cursos que tracten aquesta assignatura. Pel que sabem, abarca tota la primària. Des de primer fins a 6è. Evidentment, els objectius que es planteja el professor són diferents segons l’edat però la idea és que els alumnes aprenguin a treballar i a desenvolupar-se dins del món de la nova tecnologia amb la seva llengua natural per dir-ho de manera clara i entenedora.

A principis de curs, la classe esdavé un xic caótica. El mestre parla tota l’estona amb anglès (tal i com ha de ser), ajudant-se de l’anomenat body language i estratègies i recursos variats per tal de fer arribar el missatge que vol transmetre als seus alumnes i que aquests puguin comprendre i seguir el fil conductor de la classe que s’està portant a terme. Com deia, els resultats, els fruits d’aquest projecte es comencen a alvirar cap a finals del trimestre, quan els alumnes ja han assolit certa destresa pel que fa a l’ordinador així com també al vocabulari bàsic que s’utilitza. Al principi, segons la companya que presencia aquestes classes, sembla tot plegat una pèrdua de temps. De fet, els inicis no són mai un camí planer i menys quan es tracta d’una assignatura tan poc convencional com és la informàtica i menys realitzada amb una assignatura estrangera per als alumnes. Però com deia, els resultats es comencen a veure un cert temps després. Els alumnes, a l’alula, ja saben com fer els passos bàsics com ara crear carpetes, guardar el que han fet,... i quan pregunten, utilitzen el vocabulari bàsic, les paraules clau, en anglès. (file, save as,...).

Resumint, aquest trimestre han estat treballant amb el Paint i com és habitual, van crear la seva propia felicitació de Nadal amb aquest programa i seguint totes les instruccions amb anglès, evidentment. En definitiva, els alumnes han adquirit tot el vocabulari bàsic que hi ha en aquest programa i a més a més han après a fer-lo servir.

Des de fora de l’aula, jo he pogut observar aquestes millores amb el nen que faig classes. Sempre em parla de l’assignatura d’informàtica i quan em comenta que fan, em diu les parauels clau amb anglès, fet que trobo excepcional. Doncs bé, un dels dies que jo em vaig quedara fer un cangur, ens vam posar davant l’ordinador i em va ensenyar com dibuixava amb el paint. Va ser molt interessant veure com feia treballar les diferents eines del programa i el resultat final del dibuix. Li vaig demanar que m’expliqués els passos que feia i així ho va fer, sense problemes i amb l’anglès molt present en les seves explicacions. Em vaig quedar parada i vaig poder observar de primera mà els fruits del projecte tan innovador d’aquesta escola.

Potser penseu que és un problema, aprendre vocabulari bàsic relacionat amb un tema només amb anglès ja que a l’hora de posar-ho en pràctica o xarrar-ne en català no saben com es diu la paraula en qüestió però no us ho penseu pas. Ells mateixos, tenen estratègies i saben perfectament que file vol dir carpeta, que save as vol dir guardar com, que open és obrir,... És així com ells mateixos van creant el seu propi coneixement. El fet és que com que estan acostumats a dir-ho en anglès, llavors automàticament i sense pensar els surt amb aquesta mateixa llengua però saben perfectament com dir-ho en la seva propia.

Doncs bé, com podeu observar, en aquesta escola maten dos ocells amb un sol tret. Aprenen a fer servir les noves tecnologies i a la vegada milloren el nivell d’anglès ja sigui a nivell oral com a nivell de comprensió.

Per acabar i com a curiositat, el meu “alumne” em va demanar que l’ajudés a enviar mails. El seu pare li va crear un comte de correu al gmail i, expressament, li va deixar amb anglès. Jo li vaig explicar com fer-ho també en anglès i així continuar amb la tasca que des de l’escola s’està desenvolupant. Ara, envia correus a tort i dret sabent perfectament què és cada apartat i com funciona.

ALLAU D’INFORMACIÓ

Els cercadors són recursos útils, pràctics, ràpids i senzills d’utilitzar que et permeten buscar i trobar qualsevol tipus d’informació que hom necessita conèixer i/o ampliar. Ara bé, 15 anys enrere, quan un volia cercar informació, anava a l’enciclopèdia o llibres de consulta i intentava cercar allò que buscava. Actualment, les coses han canviat radicalment. Ara entrem al google, pràcticament tothom utilitza aquest cercador i introduim allò que volem buscar. En qüestió de segons tenim a davant dels nassos allò que estàvem buscant (que un podria pensar, perfecte, ja ho tinc) però el problema és que tenim tants llocs on trobar allò que volem que de vegades no sabem ni per on començar. Ens perdem enmig de tanta informació. Si els adults ens sentim d’aquesta manera no em vull ni imaginar els nens i nenes d’avui en dia. Per tot això, des de l’escola hem d’ajudar a seleccionar, organitzar, resumir la informació que es rep i a la vegada, ajudar als alumnes a pair-la que no és tasca fácil.

Per exemplificar aquesta argumentació he buscat al google la paraula Internet i el resultat ha estat:

Resultados 1 - 10 de aproximadamente 1,830,000,000 de internet. (0.04 segundos) .

La paraula internet la podem trobar a més de mil milions de llocs, que aviat és dit i aquest resultat l’hem obtingut en menys d’un segon. És increible això!!!! I aquest només és un simple exemple. Amb la resta de coses a consultar passa exactament el mateix. En pocs segons una imparable allau d’informació la qual s’ha de saber analitzar i seleccionar, saber reconèixer i destriar allò que realment ens interessa, en altres paraules, saber separar la palla del grà,...

Hem d’ensenyar als alumnes a buscar i seleccionar les pàgines que realment valguin la pena, advertint-los que algunes d’elles no proporcionen bona informació o informació fidedigne. Resumint, ajudar-los en el procés de selecció, organització i síntesi de la informació. Dit així sembla molt fácil i senzill però del dit al fet ni va un bon tros. No és tasca d’un dia, ni de dos, és una feina laboriosa, complexa i que requereix constancia i pràctica a la vegada.

Per tot això, penso que està molt bé començar a introduir ja des de ben petits els alumnes en tot aquest món d’informació instantània, ensenyar-los tècniques, estratègies i recursos per no caure en errors i poder-se beneficiar dels innumerables aspectes positius que posseeix i brinda la xarxa.

L’ACCESSIBILITAT DE LES PÀGINES WEB

Tot aquest nou món emergent amb força hauria de tenir en compte les persones amb discapacitat ja que com diu la Constitució del 78, tothom té dret a una vida el més normal possible.
Actualment, la diversitat i la integració es fan molt presents. És fabulós poder gaudir de tot l’ampli ventall de possibilitats que t’ofereix internet però hi ha un sector de la població que veu reduït aquest gaudi a causa d’alguna discapacitat visual, per exemple.
Ja no parlem del a ceguesa total sinó parcial, una persona amb certa discapacitat visual potser no pot llegir les lletres petites amb les quals estan confeccionades algunes pàgines web o fins i tot, els contrastos de colors de fons i de forma fan que la visibilitat es redueixi. Aquests aspectes s’haurien de tenir en compte a l’hora de crear aquestes pàgines i poder-les fer el més accessible possible per un ventall de població també el més ampli possible. Hi ha tot un seguit de lleis que recullen i obliguen aquesta accessibilitat però malauradament, encara no totes les webs compleixen la normativa. El nostre blink, està mitjanament adaptat i es tenen en compte els problemes esmentats anteriorment. Hi ha la icona de canvi de tamany de fonts per a la gent que té dificultats en veure la lletra petita.
Sortosament, hi ha un seguit de pàgines web que estan el màxim d’adaptades possible tenint en compte les diferents capacitats que es poden trobar. Un exemple de webs accessibles serien les que es presenten a continuació:
www.a-diba.net/ web de disseny accessible
www.feaps.org/comunicacion/documentos/voces_350.pdf
www.lecturafacil.net/catala/queson-cat.htm web de lectura fácil

Suports materials que ajuden i afavoreixen aquesta accessibilitat:
www.a-diba.net/colors/index.php3
www.bcn.es/accessible/catala/fulles-estil.htm

És interessant entrar en aquestes webs per tal de veure realment en què consisteix tot això de l’accessibilitat ja que quan ens parlen d’aquest tema, el primer que ens passa pel cap són barreres arquitectòniques però hi ha molts altres tipus de barreres que minven aquest dret que té tota persona a gaudir d’una vida el més normal possible. Una d’aquestes serien les barreres ineractives que no permeten l’accés a determinats sectors de la població.
És important i esperançador adonar-se que hi ha llocs on realment tenen present i en compte un sector de població que malauradament la societat d’avui en dia no té gaire en consideració. Tot i així, cal continuar endavant, continuar lluitant perquè tothom, absolutament tothom tingui una vida més fácil en la mesura del possible. Va la dir també que actualment, sortosament, hi ha lleis que regulen aquesta accessibilitat i que en un període de temps no gaire llunyà, qualsevol servei haurà de ser accessible obligatòriament, en cas contrari, suposaria l’incompliment de la llei i la pertinent penalització. És bo que des del govern hi hagi aquesta conscienciació per tal d’avançar en la bona direcció i fer un món més just i adaptat a tothom.

ABREVIACIONS PER ALS MISSATGES DE MÓBIL

Em sembla recordar que va ser l’any passat o potser fa dos anys, ara no me’n faig segura, que va sortir publicat un llibre en el qual podies trobar totes les abreviacions per tal d’enviar missatges de móbil més llargs pel que fa al contingut del text però amb menys caràcters.
Em va venir al cap aquest fet i vaig decidir buscar al google per veure si trobava el nom del llibre o d’altres recursos semblants. A continuació, presento uns pocs exemples dels innumerables que vaig trobar a internet:

diccionari d’abreviatures per a mòbils
http://www.lonuncavisto.com/moviles/diccionario/abreviaturas
http://www.laflecha.net/canales/blackhats/200510051/

diccionari d’abreviatures per a móbil però també messenger
http://www.estudiantes.info/internet/abreviaturas_messenger_mensajes.htm

Penso que són recursos molt útils però en un ambient lúdic i de lleure per dir-ho d’alguna manera. El problema d’aquest “boom” de la nova tecnologia que són els mòbils i els missatges de text es fa present quan els alumnes, al realitzar exàmens escriuren d’aquesta manera per tal d’abreujar i anar més depressa. Fins a quin punt afecta a l’escriptura correcta aquest nou moviment de l’abreviatura?
Esmentar que aquest fet es no és massa abundant a la primària però sí a la secundària i a la universitat.
Per prendre apunts és un gran recurs, és innegable, no pots perdre temps escribint correctament mentre el professor fa el seu discurs, si ho fas, la meitat del contingut queda perdut a l’aire ja que no has tingut temps suficient per descriure-ho tot. Però a l’hora de fer treballs escrits, de redactar textos de caire més formal, de realitzar un examen oficial,... no pots escriure d’aquesta manera. L’arrel del problema és que un mateix, s’acostuma i interioritza aquesta “nova manera d’escriure” i a l’hora de la veritat, a l’escriure incoscientment, surten aquestes paraules retallades que fan tan mal d’ulls al lector del text o corrector de l’examen si és el cas.
Anem alerta a escriure incorrectament. Adaptem i incorporem nous recursos d’escriptura rápida però siguem plenament conscients que és només un recurs pràctic i que hi ha una altra manera d’escriure que no és aquesta la qual requereix del coneixement de certes normes ortogràfiques i estructures gramaticals.

Els xats a l'aula

Per començar aquest comentari he pensat que seria una bona idea definir la paraula xat.
Segons la magnífica enciclopèdia interactiva wikipedia, http://ca.wikipedia.org/wiki/Xat, la definició de xat és la següent:
“Un xat (de l'anglès chat, "xerrar") o tertúlia és un recurs de comunicació en temps real. Xatejar és realitzar una tertúlia mitjançant Internet entre dues o més persones”.
En definitiva, parlar amb una altra persona, o grup d’aquestes, gairebé simultàniament. Una brillant idea amb moltes aplicacions pràctiques i útils. Per si això no fos poc i ens en poguem fer una idea molt més aproximada, aquesta web ens brinda una descripció detallada de la paraula que estem cercant. Aquesta, és la següent:
“La paraula Xat agrupa tots els protocols que compleixen la funció de comunicar dues o més persones, dins d'aquests hi han els clients de xat, com per exemple el XChat, el Konversation o el Chatzilla (el client de Mozilla/Seamonkey) o el mIRC; aquests usen el protocol IRC, que significa Internet Relay Chat. Altres protocols diferents però agrupats en el que és la missatgeria instantània són el Jabber, el MSN Messenger, el Yahoo! Messenger o l'ICQ entre els més coneguts.

També és molt conegut el webchat, que no és altra cosa que enviar i rebre missatges per una pàgina web dinàmic, o usant el protocol IRC si es tracta d'un applet de Java”.
Aquesta descripció, com s’observa clarament, ja posseeix un llenguatge molt més tècnic que les persones, com és el meu cas, amb poc coneixement de protocols i llenguatge de programació, es pot veure confosa però tot i així, aquesta descripció és purament informativa per dir-ho així, t’informa d’uns possibles llocs on pots portar a terme una conversa a través del xat.
A més, també ens presenta un apartat per saber quins són els usuaris habituals del xat i com funciona el seu ús:

Usuaris del xat
Entre els usuaris de xat, és comú que la gent escrigui sota pseudònims o àlies anomenats nicks i no sempre respectin les normes ortogràfiques
És innegable que els xats són una eina molt útil de comunicació instantània entre persones d’arreu del món. Té moltíssimes aplicacions, tan a dins com a fora de l’aula, des de poder parlar amb alumnes de centres estrangers, si es portés a terme algun projecte de llengües, o poder compartir opinions amb alumnes de centres propers,... Aquests dos exemples penso que són claus per poder argumentar la necessitat de conèixer el funcionament d’un xat. La societat ha creat un concepte pejoratiu de l’ús del xat, és a dir, quan preguntes què és un xat molta gent, desgraciadament massa, et contestarà que és un lloc on es va a lligar, on et poses un nom fals i pots dir el que et passi pel cap sense cap mena de problema ni tabú,... Però com amb tot en aquesta vida hi ha gent que es passa de la ratlla i fa un mal ús del serveis que posen a disposició de tothom i per culpa d’aquests pocs, el fet d’ensenyar a xatejar a l’aula, de vegades no és ben vist per la resta. Jo, només pensar en tot el que un nen pot aprendre simplement parlant amb un nen d’una altra cultura o d’una altra escola em quedo fascinada d’aquest invent. Apart d’aquesta riquesa cultural, l’alumne practica l’expressió escrita així com també l’ortografia (ja sigui de la pròpia llengua o de l’anglès si es fa amb alumnes estrangers).
El problema neix quan, com molt bé diu l’apartat d’usuaris del xat, de vegades no es respecten les normes ortogràfiques. En una aula això no es pot permetre, no podem destruir el que, amb tant d’esforç, construeix el mestre de llengua. Penso que per poder escriure malament primer hem de saber escriure correctament.
Tot i així, penso que és un gran què el fet de poder-te comunicar quan vulguis i amb qui vulguis de manera quasi instantània. Aplicat a fora de l’escola, l’ús del xat també pot ser enriquidor per al nen però sempre tenint en compte i present que se’n fa un ús responsable i no se n’abusa.

Les noves tecnologies a l'aula: un recurs necessari

En una societat on les noves tecnologies prenen dia rera dia, amb una velocitat exponencialment ascendent, un paper clau i rellevant, és vital i imprescindible traslladar aquest nou concepte a l’aula ordinària.
L’escola, com a una de les màximes responsables de l’educació dels infants, després de la familia (institució educativa per excel.lència), ha d’estar al corrent dels nous cambia que s’introdueixen a la societat i, en conseqüència, intentar de la millor manera possible, fer partíceps i educar als alumnes en aquestes variacions que es van produint. Crec que no dic cap mentida a l’afirmar que tots nosaltres, en la nostra primària no vam poder gaudir de tota aquesta diversita ti varietat tecnológica. Impensable quan teniem 10 o 11 anys poder xatejar amb alumnes de d’altres escoles, intentar buscar alguna informació per intenrnet, jugar amb els jocs interactius i virtuals que tenim actualment,...Aquests canvis s’han produït relativament en molt poc temps i això fa que l’adaptació a aquests canvis en constant creixement s’hagi d’iniciar ja des d’edats ben primerenques. En cas contrari, succeirà el que els passa a molta gent, ja diguem-ne de certa edat, els quals es troben completament perduts en relació a aquest nou camp emergent amb tanta força. I no caldria anar pas tan lluny, jo mateixa sóc un clar exemple del que s’esmenta anteriorment. Per mi, la realització d’un simple power point se’m fa una muntanya, ja no parlem de crear una pàgina web sense ajuda,... Em sento molt més còmode amb el tradicional paper i bolígraf o les típiques transparències que no pas amb el power point, seguint amb l’exemple donat. Ara bé, sóc molt conscient que aquesta concepció l’he de canviar i, de fet, és el que estic intentant, en part, amb aquesta assignatura. Introduir-me un xic més en aquest món, per mi, tan complex. Si em negués a canviar el paper i llapis per una bona presentació amb un power point en el qual hi hagi imatges, so,... m’estaria contradient a mi mateixa i també amb el meu discurs d’educar ja des del principi en aquest nou món. Com a futura educadora, he d’aprendre i posar-me el dia en tot això, en cas contrari, no seria un bon exemple de mestre, oberta als canvis i a la introducció de la diveristat de recursos a l’aula. Però el més important i greu a la vegada, posaria traves al desenvolupament dels meus alumnes per tal de no ensenyar-los com es mou el món avui en dia.
Ras i curt, o eduquem en les noves tecnologies o el que obtindrem serà una societat plena d’analfabets funcionals ja que estem avançant en una direcció que arribarà un punt que aquell que no sàpiga enviar un email serà un “analfabet”.